Partit corresponent a la penúltima jornada de la fase regular de la 3ª preferent , darrer partit a “casa” davant del C.H.Vilamajor, 4t classificat amb opcions de quedar encara tercer i obtenir ascens directe a 2ª.
Nosaltres com ja moltes jornades enrera, sense opcions de salvació, només amb l’incentiu de jugar bé, competir, i demostrar-nos que potser, si haguéssim fet les coses una mica millors, ens haguéssim Salvat.
El partit de la primera volta el vem pedre, i el vem perdre bé. No vem tenir cap opció de competir amb ells. El Vilamajor és un conjunt jove, molt jove, amb bons jugadors de poca talla i pes, no tenen cap jugador que destaqui .
És un conjunt que treballa en bloc, i la seva principal arma és la intensitat. Una intensitat defensiva que ofega, que no deixa pensar, que fa que llencis de qualsevol manera, que et fa perdre boles, en fi intensitat que paralitza el contrari.
El Claret, com sempre, amb moltes baixes a primera línia, com Oscar, Juanito, Fabio, Albert, …. I anem amb els 5 pivots de l’equip. Comencem amb un 3×3 però l’atac no funciona, ells com era d’esperar ens ofeguen, no podem , ens mosseguen I no podem fer res.
En 10 minuts = 1-6 en contra, la cosa no pinta bé. Temps mort, canvi de sistema 4×2 , dos pivots dintre a veure com va. Hi ha una dita al món de l’handbol que diu, per atacar necessites 90% saber atacar i 10% voler atacar i en defensa 10% saber defensar i 90% voler defensar, ens manca com en molts partits d’aquesta temporada, intensitat. Voler defensar, mossegar, ser agressiu , ofegar, posar dificultats , en fi VOLER GUANYAR; doncs aquesta vegada sembla que volem , i comencem a mosegar en defensa, cauen exclusions i penals, però no importa, el Sr. Pol Aymami, s’encarrega d’aturar penals, i del 1 a 6 passem al 13-11 de final de la primera part. A ells els hi costa marcar, anem a totes en defensa, i a nosaltres per primera vegada en la temporada el 4×2 ens funciona, i milagro, es un pájaro, un avión, es… Enric Farguell, un dels nostres pivots, per fi , per fi, per fi es posa les piles en atac, i rep i marca, i marca i marca , tots fem el que sabem i la cosa sembla que funciona.
Per primera vegada aquesta temporada sortim a la pista per començar la segona part primer que el rival. Sabem que hem de fer , a veure si no ens despistem. Els canvis i relleus al Claret, no afecten al rendiment, la intensitat està avui asegurada, l’atac no va tant fi, però aguantem el resultat , i Pol Aymami està intractable a la porteria, més situacions clares que atura, i un parell més de penals, al final van ser 4 penals. Arriva en moment decissiu, tornem al 4×2 amb els mateixos jugadors que la primera part i avui si, tenim sort i rematem la feina, 21-18. Ens han fer només 7 gols aquesta segona part .
Felicitats a l’equip, a més amb l’aniversari d’en Gus i Martí, al vestidor ens esperen unes cervesses per celebrar, els aniversaris i la victòria.
Al cap d’una estona, més tranquils , suposo que una reflexió teniem al cap. Tot i les baixes , tot i les convocatòries no equilibrades, tot i els arbitratges, etc… si haguéssim VOLGUT jugar amb intensitat máxima durant la temporada, haguéssim perdut la categoria ¿
